Mitjans lúdics a l'Hospital de Sagunt

El Hospital de Sagunt inaugura aquest dijous dia 27 de desembre una "diveraula" perquè els xiquets i xiquetes ingressats puguen passar una estona divertida mentre romanen hospitalitzats. Aquesta servei del Hospital de Sagunt dotarà al centre d'un espai lúdic–educatiu amb equips informàtics, audiovisuals i material lúdic–educatiu. Altres centres valencians com El Hospital de la Fé o el Clínic de València ja compten amb aquestes aules.
Amb aquests serveis els més menuts poden aprendre a través de les noves tecnologies mentre romanen hospitalitzats i amb açò, fer menys dura aquesta estància. Aquest és un exemple de les múltiples possibilitats que tenen els mitjans de comunicació i encara més en l'actualitat Internet, per als més menuts. Amb aquests mitjans els permet educar-se alhora que s'entretenen en qualsevol lloc. Amb la instal·lació d'aquest servei en un Hospital és fa més fàcil per als xiquets estar hospitalitzats i ofereix possibilitats educatives a aquestos.

L'educació dels mitjans front a l'educació tradicional

Espanya és el país que més ha baixat el seu nivell de lectura aquest any. Segons l’últim Informe PISA, Espanya es situa en el lloc 35 d’un total de 57 països en el nivell de lectura dels escolars, per darrere de Luxemburg, Portugal, Itàlia o Eslovàquia.
En aquest informe, el nivell de lectura es mesura per la capacitat d’entendre, utilitzar i analitzar els textos. A part del empitjorament en aquests aspectes, també es pot argumentar aquesta davallada pel ús depredador dels mitjans de comunicació. La majoria dels joves espanyols fan un ús, més o menys diari, dels distints mitjans de comunicació i noves tecnologies. A més, adopten el seu llenguatge i forma d’expressió a aquestos mitjans. Han après pel seu compte un llenguatge nou i una forma nova de llegir i escriure als mitjans de comunicació, que encara que no s’ensenyi a les escoles necessita un procés d’aprenentatge i d’esforç. Aquest procés potser no el valorem prou perquè ja el prenem com innat. Des de que som petits ens eduquem mirant la televisió, i quasi aprenem abans el llenguatge audiovisual que el tradicional llenguatge parlat o escrit.
En la societat actual, ambdós llenguatges es uneixen i es poden complementar. No cal que un llenguatge faci empitjorar a l’altre o fins i tot fer-ho desaparèixer. Hem d’aconseguir ser bilingües en aquest aspecte, perquè en la societat actual és igual d’important conèixer el llenguatge parlat i escrit tradicional que el llenguatge dels mitjans, perquè cada cop més ens comuniquem a través d’aquestos últims.
Per tant, no és just donar-li tota la culpa dels mals resultats del nivell de lectura dels escolars espanyols a la invasió dels mitjans, ja que són necessaris i ens permeten una comunicació més ràpida i eficaç, i junt a la comunicació tradicional representa una gran oportunitat per la educació.

Tancament del repetidor de TV3 a Alacant

La història és repeteix, però aquesta vegada ho han aconseguit.

La nit del passat diumenge la Generalitat Valenciana dugué a terme el tancament del repetidor de TV3 en la Carrasqueta, que donava emissió de la Televisió Catalana a les comarques del sud del País Valencià. Desprès de diversos intents durant l’any, la Generalitat ha aconseguit tancar un repetidor que funcionava des de feia més de 20 anys i que oferia una oferta cultural i educativa a través de la Televisió Catalana.

En l’actualitat, les televisions s’han convertit en un element més d’educació, influents en tots, i molt especialment als més menuts, ja que des de xiquets ens arriben valors i formes culturals a través de la xicoteta pantalla.

Amb el tancament del repetidor de Televisió Digital Terrestre de TV3 a Alacant, s’ha reduït l’oferta mediàtica i cultural a una part dels valencians. Una gran perjudicada arrel aquest tancament ha sigut la nostra llengua. Sense l’oferta televisiva de la televisió catalana, és redueix molt la emissió en valencià, o almenys en una llengua que es pareix. La manca d’una televisió autonòmica valenciana que emeti la majoria dels seus continguts en valencià impedeix la normalització d’aquesta llengua valencià i en molt casos el desprestigi d’aquesta.

En una societat on l’oferta mediàtica es fa cada cop més gran i enriquidora per la multiplicitat de mitjans als quals tenim abast, és contradictori que l’Administració valenciana, per motius ideològics o polítics, ens redueixi aquesta oferta, quan a més està en joc el futur de la nostra llengua.

I açò només és el principi., perquè si la Generalitat ha pogut tancar el repetidor de la Carrasqueta i de la manera que ho ha fet –de nit, per a no tenir represàlies d’alguns ciutadans valencians i grups culturals– , no tardarà molt en intentar-ho amb la resta.

La Xarxa d'Educació en Comunicació

La Xarxa d'Educació en Comunicació està formada per un conjunt de persones que treballen o que estan interessades en l'Educació en Comunicació, amb l'objectiu de donar un nou impuls a la implantació de l'Educació en Comunicació. A més d’aquestes persones també es troben adherits a La Xarxa grups i col·lectius que treballen en l'Educació en Comunicació: AulaMèdia, Didacticolite, Edumèdia, Neokinok.tv, Objectiu Comunicació, Transeducamundi i Trimatge. Tots ells treballen amb la idea de potenciar la col·laboració mútua.
Entre els principals objectius de La Xarxa d’Educació en Comunicació trobem: posar en contacte les persones que treballen l’Educació en Comunicació en els centres educatius; proposar un intercanvi continu d’experiències i un debat permanent sobre l’Educació en Comunicació a tots els nivells educatius; i per últim, també persegueix la projecció social i difusió de l’Educació en Comunicació, tant en el camp de l’educació formal com en la no formal.