Màsters de comunicació

Els Màsters proporcionen una formació especialitzada a aquells estudiants que ja han acabat els seus estudis universitaris. Són un bon complement per a la formació universitària, ja que la facilitat d'accés a la Universitat fa que moltes persones tinguin una carrera, per aquesta raó és important complementar la formació i una forma de fer-ho són els màsters.
El Màster en Innovació i Qualitat Televisiva (de TV3) permet als estudiants aprofundir en el coneixement del món audiovisual i té l'objectiu de formar professionals de la televisió, aprofundint en els coneixements audiovisuals, incidint per aquest objectiu en l'anàlisi de noves tendències i nous formats, així com, en el coneixement de models de televisió i programes que destaquen per la seva qualitat.
Altres màsters per aquest curs 07/08 oferts per la Universitat Autònoma de Barcelona i que estan relacionats amb l'àmbit de la comunicació són: el Màster Comunicació i Educació o el Màster Comunicació, Cultura i Educació aquest últim on-line. En ambdós, es tracta el paper dels mitjans de comunicació per a la educació, estudiant la formació de consciència crítica i l'actitud participativa davant d'aquestos.
Més informació en la web de la Escola de Postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona: http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1139413571987&pagename=i-EP%2FPage%2FTemplateHomeEscolaPostgrau

Els Telecentres

Els telecentres són punts d'accés a Internet situats en poblacions rurals, que garanteixen una connexió ADSL o via satèl·lit gratuïta i de qualitat. D'aquesta manera es pretén millorar les condicions de vida de zones desfavorides i potenciar les iniciatives, que a través d'Internet poden dur a terme els seus habitants. Són llocs públics on la gent pot utilitzar els ordinadors amb accés a Internet, així com, altres tecnologies que ajuden a recopilar informació i a comunicar amb altres persones al mateix temps que desenvolupen habilitats digitals. Aquest servei redueix l'aillament, crea contactes, promou temes relatius a la salud i crea oportunitats econòmiques.
A Catalunya trobem la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC). Una xarxa amb els objectius de cohesió digital i l'equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement. La XTC ofereix accés a Internet i a les TIC, amb la figura del dinamitzador, formació i alfabetització digital i especialització temàtica. Actualment, la Xarxa de Telecentres de Catalunya compta amb 500 punts i es poden trobar a través del cercador de Telecentres: http://www.xarxa365.net/node/845
Altres links relacionats amb els Telecentres:
Telecentres a València: http://www.telecentros.dival.es/

Telecentres a nivell estatal: http://www.telecentros.es/servicios/directorio/

Cibernàrium

El projecte de Cibernàrium pretén aprofundir en l'educació digital i oferir un servei d'educació gratuïta per tots aquells interessats en indagar sobre el funcionament dels ordinadors i d'Internet, així com les possibilitats que tot això suposa. L'oferta de cursos gratuïts propicia que Cibernarium es converteixi en una molt bona eina per disminuir la escletxa digital. Lla facilitat per accedir tant als cursos com als serveis de Cibernarium, fa que tothom interessat pugui aprofundir en els seus coneixements relacionats amb Internet.
Malgrat tot, els serveis d'aquest centres poden presentar un gran inconvenient: la manca d'informació. És a dir, pot haver-hi molta gent interessada en aquests cursos i que estarien disposats a fer servir el centre, però el no coneixement per part d'aquestes persones de l'oferta de cursos com aquests, pot fer que el nombre de gent que s'adreça a aquests centres d'educació és molt menor del que realment estarien interessats.

Televisió i religió

La Fundación para la educación en la televisión (FETV) és un canal de televisió de Panamà i a més, és un dels exemples de mitjà de comunicació que neix per iniciativa religiosa. Aquest canal de televisió és una eina útil per als ciutadans panamenys, ja que el seu objectiu és crear una consciència crítica davant les opinions majoritàries i poderoses del govern i classe populars d'aquest país, és a dir, té la intenció de funcionar com a mitjà alternatiu.
La interacció del públic en aquest canal és molt important, la qual cosa ajuda a que el públic vegi FETV com a un mitjà d'expressió i el senta com a seu. Des de la Fundació, el fet que es dediquen a aquesta feina sense ànim de lucre la converteix en una televisió diferent a les majoritàries, on la programació pot convertir-se en una eina cultura, més enllà dels programes comercials.
Tan mateix, crec que la direcció d'aquesta televisió per un organisme religiós pot influenciar i a través d'aquest mitjà, l'Església pot difondre els seus ideal. És a dir, seran els valors catòlics els qui defineixin els valors de la cadena de televisió. Encara que no es defineixi com a religiosa, crec que és difícil deixar de banda els ideals que han fet possible la creació de la cadena i amb açò, pot ser que persones, d'altres religions o ideologies no es sentin acollides. L'església sempre a tingut un caràcter evangelitzador i crec que FETV és una eina més per a aconseguir aquesta tasca.

Comunicació i cooperació

La cooperació com a mitjà d'educació sobre els media

Els mitjans de comunicació s'han convertit en una eina més de participació política i social als països desenvolupats. Cada vegada més, els mitjans han anat adentrant-se a les nostres vides, i ja siga per informar-se, entreteniment o fins i tot, per la interacció, els mitjans de comunicació ha passat a tindre un pes fonamental en les pautes socials. Se sol parlar dels mitjans de comunicació com al quart poder per la influència i confiança que dipositem en ells.
Als països subdesenvolupats els mitjans -amb menys presència i per tant, menys poder-poden convertir-se en una eina per aconseguir eliminar les desigualtats existents amb els països dominants, així com les desigualtats socials i econòmiques dins dels propis països.
Per aconseguir açò, és important facilitat als ciutadans de les eines bàsiques perquè ells mateixos pugen desenvolupar mitjans propis i per a fer aquest feina la cooperació juga un paper important.
Crec que és més necessari dotar als països més desfavorits dels recursos i tècniques perquè ells pugen millorar les seves condicions polítiques, socials i econòmiques que no imposar models. Amb la informació passa el mateix. S'ha de conscienciar als ciutadans de la importancia dels mitjans per canviar les condicions de inferioritat que pateixen aquestes persones. Per això, crec que la feina dels periodistes que participen en projectes de cooperació en països on són necessaris canvis socials, económics o polítics és imprescindible.
En les societats dels països en vies de desenvolupament els xiquets i les dones són els que més pateixen les exclusions i desigualtat. Uns mitjans de comunicació adequats poden convertir-se en un mitjà d'ensenyament i d'integració per als excluïts. A més, uns mitjans de comunicació públics i lliures poden contemplar els problemes de tota la població i que tots puguen participar d'aquestos, cosa que és difícil aconseguir amb la política o altres eines socials. Els mitjans poden actuar en funció d'intermediari i amb una educació perquè tots pugen participar, d'aquesta manera es disminuiria l'escletja digital, que actualment exclou dels mitjans digitals a gran part de la població mundial, molts d'ells habitants de països subdesenvolupats.
La cooperació dins del terreny de la informació crec que és un tema poc conegut i una bona manera d'ajudar a gent que ho necessita d'una manera diferent, perquè més que ajudar amb recursos materials, s'ajuda amb un recurs inmaterial, com és l'informació, la qual s'està convertint-se en el principal protagonista de l'escena de la globalització.

El valencià a l'escola

La igualtat de línies d’ensenyament facilitaria l’ús normal del valencià

El passat 19 de juliol el Bloc Nacionalista Valencià de Sagunt va denunciar la situació injusta de 12 escolars de 3 i 4 anys que aquest curs no podran rebre l’escolarització en valencià. La saturació de les línies d’ensenyament íntegrament en aquesta llengua ha fet que aquests xiquets no tinguin plaça per a començar la seva educació en la nostra llengua.
Aquest fet, beneficia als centres amb línies de programes d’immersió progressiva, en els quals la major part de les hores impartides són en castellà, al mateix temps que perjudica la normalització del valencià ja que priva als pares i mares dels escolars a elegir la llengua valenciana per a l’ensenyament públic dels seus fills.
La solució que proposen els nacionalistes de Sagunt per resoldre el problema és habilitar una nova línia d’ensenyament en valencià al municipi. D’aquesta manera, s’igualarien els programes d’immersió progressiva i d’immersió lingüística a 6 línies cadascun. Aquesta solució pot ser una bona alternativa per a normalitzar l’ús del valencià en municipis on aquesta llengua encara s’utilitza per una gran part dels veïns.
Els dos idiomes oficials del territori valencià són el castellà i el valencià segons contempla l’article 6 del Estatut del País Valencià. Aquesta oficialitat garanteix l’ús normal de ambdues llengües a la Comunitat. Per tant, s’ha d’aconseguir que l’ús del valencià s’equipare al del castellà. Una forma d’aconseguir-ho és mitjançat la igualtat de tractament dels dos idiomes al terreny de l’educació.
Segons les últimes dades del cens del Institut Valencià d’Estadística un 13,6% de la població no entén el valencià i un 37,5% l’entén però no el parla. Aquestes dades reflecteixen la situació de minoria que té l’idioma valencià front al castellà al País Valencià, ja que pràcticament el 100% de la població sap parlar i entén la llengua castellana.
Amb l’equivalència de línies de immersió lingüística i progressiva en l’ensenyament obligatori s’incrementaria el nombre de xiquets que utilitzarien el valencià habitualment ja que tindrien més seguretat per a fer-ho. A més, si es facilita l’ensenyament en valencià als més menuts, sense ficar impediments, una major part dels pares s’animarien a matricular els seus fills en aquesta llengua. I per últim, possiblement els xiquets que des de ben menuts comencen els seus estudis en valencià continuaran elegint aquesta llengua per a estudis futurs, afavorint així, la normalització del valencià en altres àmbits on la llengua ha estat més reprimida com la Universitat.
Per tot açò, es necessari que s’igualen les línies d’ensenyament en castellà i valencià, almenys en els territoris on la llengua valenciana encara es parla i així, equiparar l’ús normal de ambdues llengües.