Mitjans lúdics a l'Hospital de Sagunt

El Hospital de Sagunt inaugura aquest dijous dia 27 de desembre una "diveraula" perquè els xiquets i xiquetes ingressats puguen passar una estona divertida mentre romanen hospitalitzats. Aquesta servei del Hospital de Sagunt dotarà al centre d'un espai lúdic–educatiu amb equips informàtics, audiovisuals i material lúdic–educatiu. Altres centres valencians com El Hospital de la Fé o el Clínic de València ja compten amb aquestes aules.
Amb aquests serveis els més menuts poden aprendre a través de les noves tecnologies mentre romanen hospitalitzats i amb açò, fer menys dura aquesta estància. Aquest és un exemple de les múltiples possibilitats que tenen els mitjans de comunicació i encara més en l'actualitat Internet, per als més menuts. Amb aquests mitjans els permet educar-se alhora que s'entretenen en qualsevol lloc. Amb la instal·lació d'aquest servei en un Hospital és fa més fàcil per als xiquets estar hospitalitzats i ofereix possibilitats educatives a aquestos.

L'educació dels mitjans front a l'educació tradicional

Espanya és el país que més ha baixat el seu nivell de lectura aquest any. Segons l’últim Informe PISA, Espanya es situa en el lloc 35 d’un total de 57 països en el nivell de lectura dels escolars, per darrere de Luxemburg, Portugal, Itàlia o Eslovàquia.
En aquest informe, el nivell de lectura es mesura per la capacitat d’entendre, utilitzar i analitzar els textos. A part del empitjorament en aquests aspectes, també es pot argumentar aquesta davallada pel ús depredador dels mitjans de comunicació. La majoria dels joves espanyols fan un ús, més o menys diari, dels distints mitjans de comunicació i noves tecnologies. A més, adopten el seu llenguatge i forma d’expressió a aquestos mitjans. Han après pel seu compte un llenguatge nou i una forma nova de llegir i escriure als mitjans de comunicació, que encara que no s’ensenyi a les escoles necessita un procés d’aprenentatge i d’esforç. Aquest procés potser no el valorem prou perquè ja el prenem com innat. Des de que som petits ens eduquem mirant la televisió, i quasi aprenem abans el llenguatge audiovisual que el tradicional llenguatge parlat o escrit.
En la societat actual, ambdós llenguatges es uneixen i es poden complementar. No cal que un llenguatge faci empitjorar a l’altre o fins i tot fer-ho desaparèixer. Hem d’aconseguir ser bilingües en aquest aspecte, perquè en la societat actual és igual d’important conèixer el llenguatge parlat i escrit tradicional que el llenguatge dels mitjans, perquè cada cop més ens comuniquem a través d’aquestos últims.
Per tant, no és just donar-li tota la culpa dels mals resultats del nivell de lectura dels escolars espanyols a la invasió dels mitjans, ja que són necessaris i ens permeten una comunicació més ràpida i eficaç, i junt a la comunicació tradicional representa una gran oportunitat per la educació.

Tancament del repetidor de TV3 a Alacant

La història és repeteix, però aquesta vegada ho han aconseguit.

La nit del passat diumenge la Generalitat Valenciana dugué a terme el tancament del repetidor de TV3 en la Carrasqueta, que donava emissió de la Televisió Catalana a les comarques del sud del País Valencià. Desprès de diversos intents durant l’any, la Generalitat ha aconseguit tancar un repetidor que funcionava des de feia més de 20 anys i que oferia una oferta cultural i educativa a través de la Televisió Catalana.

En l’actualitat, les televisions s’han convertit en un element més d’educació, influents en tots, i molt especialment als més menuts, ja que des de xiquets ens arriben valors i formes culturals a través de la xicoteta pantalla.

Amb el tancament del repetidor de Televisió Digital Terrestre de TV3 a Alacant, s’ha reduït l’oferta mediàtica i cultural a una part dels valencians. Una gran perjudicada arrel aquest tancament ha sigut la nostra llengua. Sense l’oferta televisiva de la televisió catalana, és redueix molt la emissió en valencià, o almenys en una llengua que es pareix. La manca d’una televisió autonòmica valenciana que emeti la majoria dels seus continguts en valencià impedeix la normalització d’aquesta llengua valencià i en molt casos el desprestigi d’aquesta.

En una societat on l’oferta mediàtica es fa cada cop més gran i enriquidora per la multiplicitat de mitjans als quals tenim abast, és contradictori que l’Administració valenciana, per motius ideològics o polítics, ens redueixi aquesta oferta, quan a més està en joc el futur de la nostra llengua.

I açò només és el principi., perquè si la Generalitat ha pogut tancar el repetidor de la Carrasqueta i de la manera que ho ha fet –de nit, per a no tenir represàlies d’alguns ciutadans valencians i grups culturals– , no tardarà molt en intentar-ho amb la resta.

La Xarxa d'Educació en Comunicació

La Xarxa d'Educació en Comunicació està formada per un conjunt de persones que treballen o que estan interessades en l'Educació en Comunicació, amb l'objectiu de donar un nou impuls a la implantació de l'Educació en Comunicació. A més d’aquestes persones també es troben adherits a La Xarxa grups i col·lectius que treballen en l'Educació en Comunicació: AulaMèdia, Didacticolite, Edumèdia, Neokinok.tv, Objectiu Comunicació, Transeducamundi i Trimatge. Tots ells treballen amb la idea de potenciar la col·laboració mútua.
Entre els principals objectius de La Xarxa d’Educació en Comunicació trobem: posar en contacte les persones que treballen l’Educació en Comunicació en els centres educatius; proposar un intercanvi continu d’experiències i un debat permanent sobre l’Educació en Comunicació a tots els nivells educatius; i per últim, també persegueix la projecció social i difusió de l’Educació en Comunicació, tant en el camp de l’educació formal com en la no formal.

La publicitat al Nadal

Els anuncis: una forma de transmetre valors socials als més menuts

A falta d’un mes per les festes de Nadal, la publicitat ja s’ha adaptat a aquest període, i des de fa dies podem veure com a les pantalles de la televisió, s’oferten gran nombre de productes i joguines dirigits als nens i nenes.
Els xiquets són els més vulnerables a aquest tipus de persuasió i més, en un mitjà de comunicació com és la televisió, el qual utilitza les formes, música i color per atraure l’atenció dels més petits. L’objectiu final d’aquesta publicitat és que el més menuts demanen als seus pares que els compren totes les joguines possibles. Però a més, amb aquesta publicitat també es difonen uns valors morals i educatius, ja que els nens imiten allò que veuen a la televisió. És molt habitual que uns determinats jocs estiguen destinats als xiquets, com cotxes de joguina o jocs d’esport, mentre que altres són exclusiu de les xiquetes com les nines. És molt difícil dirigir tots els jocs sense discriminar per sexes ja hi ha una forta tradició a fer-ho. Però per la forta presència d’aquesta persuasió sobre els nens, sobretot en aquestes dates, els anunciants haurien de tenir més cura en els missatges sexistes i poc a poc, i no només comptar amb l’element persuasiu, sinó a més, tenint en compte la importància que açò suposa i difondre uns bons valors educatius per als menors.
Estudi relacionat amb aquest article: E1/2001 La publicitat de joguines durant la campanya de Nadal publicat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (31/01/2001)
http://www.audiovisualcat.net/publicacions/estudi1-2001.pdf

Portal educatiu edu365.com

Edu365.com és un portal educatiu del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest portal està orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies i es basa en les infrastructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).
El portal proporciona al professorat un conjunt de recursos i serveis que el poden ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa. Entre els objectius d'aquest servei trobem: potenciar l'ús d'Internet, proporcionar un mateix entorn educatiu a casa i a l'escola, posar al servei d'alumnes i famílies informacions i continguts educatius adients i en català, explorar una nova via de comunicació entres pares, alumnes i professorat, així com contribuir a comunicar els valors, riscs i responsabilitats inherents a l'ús d'Internet.
Els usuaris d'aquest portal educatiu poden ser alumnes, pares i mares, professorat i centres educatius no univeritaris registrats en l'edu365.com. Els alumnes s'ha de donar d'alta al portat per tenir el codi d'usuari i contrasenya, quan els alumnes es donen d'alta els seus pares queden automàticament registrats al porta. Per últim, tant el professorat com el centre educatiu ha d'utilitzar el seu identificador XTEC corresponent per accedir al portal. Cadascun d'aquests col·lectius disposa, en el portal, d'uns serveis i recursos comuns i d'altres d'específic.
Per més informació: http://www.xtec.cat/formaciotic/edu365/2_quees/index2.htm

Comunicació i educació: diferents però complementaris

Els mitjans de comunicació s'ha convertit en un element educatiu essencial en l'actualitat. El poder que tenen aquestos en els xiquets i joves ha fet que un mitjà com és la televisió s'adapte a aquest públic emetent programes educatius, així com limitant alguns continguts als menors als que puguen ser vulnerables. Aquesta funció l'ha adoptat sobre tot la televisió, un mitjà que pel seu color i sons el converteix en una eina molt atractiva i influent per als més menuts.
El paper predominant dels mitjans de comunicació en la societat mediàtica en la que ens trobem ha provocat un canvi important en l'educació. Actualment la barrera entre educació tradicional i educació amb mitjans de comunicació s'està difuminant ja que molts professors s'ha adonat de necessitat d'unir ambdues. Gràcies sobre tot a Internet, molts professors i alumnes utilitzen les noves tecnologies per comunicar-se dins del marc educatiu i interactuar. Un exemple el trobem en portals amb continguts educatius, els quals faciliten la feina al professorat i contribueix a una educació més accessible i dinàmica.
Per tant, a pesar de les diferencies entre la educació tradicional on primen els valors de constància i esforç, i l'educació als mitjans que tendeix a un ús més d'entreteniment i individualisme, hem de poder combinar ambdós per fer una educació amb i per als mitjans, ja que la importància que aquestos tenen en la societat, fa que siga necessari conèixer com funcionen i el que ens poden aportar.

Concepte d'alfabetització mediàtica

La alfabetització mediàtica és la suma de la alfabetització, la alfabetització digital i la alfabetització audiovisual. La primera consisteix en el procés pel qual una persona adquireix la capacitat d'escriure i llegir, així com la comprensió de les idees. La segona consisteix en el mateix però amb els mitjans digital, és a dir, llegir, escriure i entendre amb els mitjans digitals, com pot ser l'ordinador. I per últim, l'alfabetització audiovisual consisteix en adquirir certs codis per llegir, escriure i comprendre el llenguatge dels mitjans de comunicació. Per exemple, comprendre una pel·lícula o seguir un programa de televisió.
Amb el coneixement progressiu i complementari dels tres tipus d'alfabetització s'arriba a la alfabetització mediàtica on la ciutadania adquireix una doble vida: una física dins del món real i una altra abstracta en el món mediàtic, cibernètic on fem coses que fins ara feiem en el món real. Amb Internet podem interactuar, comprar, informar-se accions totes que abans feiem desplaçant-nos i amb contacte directe amb la realitat i ara podem fer a través del món virtual.

La funció del periodista

El periodista, més que un comunicador

La feina del periodista és informar dels esdeveniments de l'actualitat alhora que intenta explicar aquesta realitat al públic d'una manera clara, concisa, entenedora i amb la major objectivitat possible. A més, la feina del periodista també pot servir per explicar la realitat social i informar sobre els problemes socials existents, convertint-se en una eina de denúncia, ja que pot donar veu a les minories. També s'ha batejat la feina del periodista als mitjans de comunicació com el 4rt poder. Amb els mitjans de comunicació, la feina del periodista es pot convertir en una eina de control de poder pel gran valor immaterial de la informació en la qual treballa. Per últim, la feina del periodista també pot servir per l'entreteniment, passant a ser un servei del temps d'oci del públic. En general, la feina del periodista és un servei que treballa amb un recurs immaterial essencial en l'actualitat: la informació i per aquesta raó el periodista té un lloc molt important en la societat, ja que apart de informador té un gran poder per accedir a informació privilegiada i poder transmetre els problemes de la societat donant veu a persones que sense els mitjans no tindrien cap manera de denunciar la seva situació.

EntreLÍNIES. Xarxa d'educació i comunicació

EntreLÍNIES és un col·lectiu de professionals que es posiciona i es preocupa pels mitjans de comunicació social centrant-se en les seues actuacions i intervencions en qüestions d'educació en matèria de Comunicació. Està format per professionals de la Comunicació, de l'Educació i per grups i persones preocupades i interessades per la comunicació mediàtica.
Entre els objectius de la xarxa està crear i potenciar un espai de trobada i reflexió plural i flexible sobre Educació i la Comunicació, establir i buscar diferents formes d'intervenció i d'accés als mitjans per divulgar el tema i conscienciar l'opinió pública sobre el seu abast a fi d'incidir en la millora de continguts, generar una trama de nexes i contactes per facilitar l'intercanvi d'experiències i activitats entre grups i persones que estan treballant en aquests camps i promoure les activitats de formació del professorat, de l'alumnat i dels membres dels col·lectius i organitzacions vinculades a aquesta associació.

Més informació: http://www.terra.es/personal/elinies/

Màsters de comunicació

Els Màsters proporcionen una formació especialitzada a aquells estudiants que ja han acabat els seus estudis universitaris. Són un bon complement per a la formació universitària, ja que la facilitat d'accés a la Universitat fa que moltes persones tinguin una carrera, per aquesta raó és important complementar la formació i una forma de fer-ho són els màsters.
El Màster en Innovació i Qualitat Televisiva (de TV3) permet als estudiants aprofundir en el coneixement del món audiovisual i té l'objectiu de formar professionals de la televisió, aprofundint en els coneixements audiovisuals, incidint per aquest objectiu en l'anàlisi de noves tendències i nous formats, així com, en el coneixement de models de televisió i programes que destaquen per la seva qualitat.
Altres màsters per aquest curs 07/08 oferts per la Universitat Autònoma de Barcelona i que estan relacionats amb l'àmbit de la comunicació són: el Màster Comunicació i Educació o el Màster Comunicació, Cultura i Educació aquest últim on-line. En ambdós, es tracta el paper dels mitjans de comunicació per a la educació, estudiant la formació de consciència crítica i l'actitud participativa davant d'aquestos.
Més informació en la web de la Escola de Postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona: http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1139413571987&pagename=i-EP%2FPage%2FTemplateHomeEscolaPostgrau

Els Telecentres

Els telecentres són punts d'accés a Internet situats en poblacions rurals, que garanteixen una connexió ADSL o via satèl·lit gratuïta i de qualitat. D'aquesta manera es pretén millorar les condicions de vida de zones desfavorides i potenciar les iniciatives, que a través d'Internet poden dur a terme els seus habitants. Són llocs públics on la gent pot utilitzar els ordinadors amb accés a Internet, així com, altres tecnologies que ajuden a recopilar informació i a comunicar amb altres persones al mateix temps que desenvolupen habilitats digitals. Aquest servei redueix l'aillament, crea contactes, promou temes relatius a la salud i crea oportunitats econòmiques.
A Catalunya trobem la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC). Una xarxa amb els objectius de cohesió digital i l'equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement. La XTC ofereix accés a Internet i a les TIC, amb la figura del dinamitzador, formació i alfabetització digital i especialització temàtica. Actualment, la Xarxa de Telecentres de Catalunya compta amb 500 punts i es poden trobar a través del cercador de Telecentres: http://www.xarxa365.net/node/845
Altres links relacionats amb els Telecentres:
Telecentres a València: http://www.telecentros.dival.es/

Telecentres a nivell estatal: http://www.telecentros.es/servicios/directorio/

Cibernàrium

El projecte de Cibernàrium pretén aprofundir en l'educació digital i oferir un servei d'educació gratuïta per tots aquells interessats en indagar sobre el funcionament dels ordinadors i d'Internet, així com les possibilitats que tot això suposa. L'oferta de cursos gratuïts propicia que Cibernarium es converteixi en una molt bona eina per disminuir la escletxa digital. Lla facilitat per accedir tant als cursos com als serveis de Cibernarium, fa que tothom interessat pugui aprofundir en els seus coneixements relacionats amb Internet.
Malgrat tot, els serveis d'aquest centres poden presentar un gran inconvenient: la manca d'informació. És a dir, pot haver-hi molta gent interessada en aquests cursos i que estarien disposats a fer servir el centre, però el no coneixement per part d'aquestes persones de l'oferta de cursos com aquests, pot fer que el nombre de gent que s'adreça a aquests centres d'educació és molt menor del que realment estarien interessats.

Televisió i religió

La Fundación para la educación en la televisión (FETV) és un canal de televisió de Panamà i a més, és un dels exemples de mitjà de comunicació que neix per iniciativa religiosa. Aquest canal de televisió és una eina útil per als ciutadans panamenys, ja que el seu objectiu és crear una consciència crítica davant les opinions majoritàries i poderoses del govern i classe populars d'aquest país, és a dir, té la intenció de funcionar com a mitjà alternatiu.
La interacció del públic en aquest canal és molt important, la qual cosa ajuda a que el públic vegi FETV com a un mitjà d'expressió i el senta com a seu. Des de la Fundació, el fet que es dediquen a aquesta feina sense ànim de lucre la converteix en una televisió diferent a les majoritàries, on la programació pot convertir-se en una eina cultura, més enllà dels programes comercials.
Tan mateix, crec que la direcció d'aquesta televisió per un organisme religiós pot influenciar i a través d'aquest mitjà, l'Església pot difondre els seus ideal. És a dir, seran els valors catòlics els qui defineixin els valors de la cadena de televisió. Encara que no es defineixi com a religiosa, crec que és difícil deixar de banda els ideals que han fet possible la creació de la cadena i amb açò, pot ser que persones, d'altres religions o ideologies no es sentin acollides. L'església sempre a tingut un caràcter evangelitzador i crec que FETV és una eina més per a aconseguir aquesta tasca.

Comunicació i cooperació

La cooperació com a mitjà d'educació sobre els media

Els mitjans de comunicació s'han convertit en una eina més de participació política i social als països desenvolupats. Cada vegada més, els mitjans han anat adentrant-se a les nostres vides, i ja siga per informar-se, entreteniment o fins i tot, per la interacció, els mitjans de comunicació ha passat a tindre un pes fonamental en les pautes socials. Se sol parlar dels mitjans de comunicació com al quart poder per la influència i confiança que dipositem en ells.
Als països subdesenvolupats els mitjans -amb menys presència i per tant, menys poder-poden convertir-se en una eina per aconseguir eliminar les desigualtats existents amb els països dominants, així com les desigualtats socials i econòmiques dins dels propis països.
Per aconseguir açò, és important facilitat als ciutadans de les eines bàsiques perquè ells mateixos pugen desenvolupar mitjans propis i per a fer aquest feina la cooperació juga un paper important.
Crec que és més necessari dotar als països més desfavorits dels recursos i tècniques perquè ells pugen millorar les seves condicions polítiques, socials i econòmiques que no imposar models. Amb la informació passa el mateix. S'ha de conscienciar als ciutadans de la importancia dels mitjans per canviar les condicions de inferioritat que pateixen aquestes persones. Per això, crec que la feina dels periodistes que participen en projectes de cooperació en països on són necessaris canvis socials, económics o polítics és imprescindible.
En les societats dels països en vies de desenvolupament els xiquets i les dones són els que més pateixen les exclusions i desigualtat. Uns mitjans de comunicació adequats poden convertir-se en un mitjà d'ensenyament i d'integració per als excluïts. A més, uns mitjans de comunicació públics i lliures poden contemplar els problemes de tota la població i que tots puguen participar d'aquestos, cosa que és difícil aconseguir amb la política o altres eines socials. Els mitjans poden actuar en funció d'intermediari i amb una educació perquè tots pugen participar, d'aquesta manera es disminuiria l'escletja digital, que actualment exclou dels mitjans digitals a gran part de la població mundial, molts d'ells habitants de països subdesenvolupats.
La cooperació dins del terreny de la informació crec que és un tema poc conegut i una bona manera d'ajudar a gent que ho necessita d'una manera diferent, perquè més que ajudar amb recursos materials, s'ajuda amb un recurs inmaterial, com és l'informació, la qual s'està convertint-se en el principal protagonista de l'escena de la globalització.

El valencià a l'escola

La igualtat de línies d’ensenyament facilitaria l’ús normal del valencià

El passat 19 de juliol el Bloc Nacionalista Valencià de Sagunt va denunciar la situació injusta de 12 escolars de 3 i 4 anys que aquest curs no podran rebre l’escolarització en valencià. La saturació de les línies d’ensenyament íntegrament en aquesta llengua ha fet que aquests xiquets no tinguin plaça per a començar la seva educació en la nostra llengua.
Aquest fet, beneficia als centres amb línies de programes d’immersió progressiva, en els quals la major part de les hores impartides són en castellà, al mateix temps que perjudica la normalització del valencià ja que priva als pares i mares dels escolars a elegir la llengua valenciana per a l’ensenyament públic dels seus fills.
La solució que proposen els nacionalistes de Sagunt per resoldre el problema és habilitar una nova línia d’ensenyament en valencià al municipi. D’aquesta manera, s’igualarien els programes d’immersió progressiva i d’immersió lingüística a 6 línies cadascun. Aquesta solució pot ser una bona alternativa per a normalitzar l’ús del valencià en municipis on aquesta llengua encara s’utilitza per una gran part dels veïns.
Els dos idiomes oficials del territori valencià són el castellà i el valencià segons contempla l’article 6 del Estatut del País Valencià. Aquesta oficialitat garanteix l’ús normal de ambdues llengües a la Comunitat. Per tant, s’ha d’aconseguir que l’ús del valencià s’equipare al del castellà. Una forma d’aconseguir-ho és mitjançat la igualtat de tractament dels dos idiomes al terreny de l’educació.
Segons les últimes dades del cens del Institut Valencià d’Estadística un 13,6% de la població no entén el valencià i un 37,5% l’entén però no el parla. Aquestes dades reflecteixen la situació de minoria que té l’idioma valencià front al castellà al País Valencià, ja que pràcticament el 100% de la població sap parlar i entén la llengua castellana.
Amb l’equivalència de línies de immersió lingüística i progressiva en l’ensenyament obligatori s’incrementaria el nombre de xiquets que utilitzarien el valencià habitualment ja que tindrien més seguretat per a fer-ho. A més, si es facilita l’ensenyament en valencià als més menuts, sense ficar impediments, una major part dels pares s’animarien a matricular els seus fills en aquesta llengua. I per últim, possiblement els xiquets que des de ben menuts comencen els seus estudis en valencià continuaran elegint aquesta llengua per a estudis futurs, afavorint així, la normalització del valencià en altres àmbits on la llengua ha estat més reprimida com la Universitat.
Per tot açò, es necessari que s’igualen les línies d’ensenyament en castellà i valencià, almenys en els territoris on la llengua valenciana encara es parla i així, equiparar l’ús normal de ambdues llengües.